Creixement

Els economistes diuen que per tot funcioni cal que la economia creixi, que la població creixi, que el consum augmenti, que la producció s'incrementi, que hi hagi una mica d'inflació...
Potser ens hauríem de plantejar que no tot pot augmentar sempre i que cal buscar uns models i sistemes econòmics que permetin una població constant, o un consum constant.
Mes i més població, més i més consum implica sobreexplotar mars i oceans, recursos miners, forestals i energètics. I podem trobar-nos en dues situacions:
A: Que l'augment es vagi moderant i adaptant al limit. Es a dir que la societat s'autolimiti abans de exhaurir els recursos.
B: Que ens passem i fem una caiguda en picat: que menjarem quan els mars s'hagin exhaurit, si no fem aturades biològiques a temps? Que beurem quan no hi hagi aigua per tots? Si ara la població creix perquè te aigua però part d'aquesta aigua prové del subsol i a més cada vegada en necessitem més: quan no hi hagi aigua per tots i arribi un període llarg de sequera i els camps no puguin produir el que fa falta... Que farem el dia que ens hàgim menjat els famosos excedents agrícoles i no tinguem prou blat, farina...
Han de ser els recursos i la fam qui reguli el creixement de la població? Perquè necessitem natalitats per sobre dels 2 fills per dona? No podem repensar i regular la nostra economia perquè no necessiti créixer per no caure en la recessió?
El capitalisme o neo liberalisme sense regles globals ens porta a carrerons de difícil sortida ja que l'únic objectiu és del benefici d'avui, el món avança perquè creix i creix perquè tots els nostres governs treballen per que sigui així, pero: créixer és l'únic camí?
Jo em pregunto: no hi ha límits al creixement? Hi ha algú s'ha plantejat que farem quan hi arribem? Una gran guerra per tornar a començar?